Protegix els teus ulls
Observar el Sol sempre comporta un risc, perquè la gran quantitat de radiació que emet a diverses longituds d'ona (principalment de l'infraroig a l'ultraviolat) pot danyar permanentment la vista, produint fins i tot ceguesa. Com a regla general mai ha d'observar-se el Sol directament, ni amb aparells ni amb filtres ni a simple vista. La retina pot cremar-se o encegar-se parcialment sense avís, perquè no produïx sensació de dolor. El mal pot ser instantani i irreparable si l'observació es fa amb un aparell: qui no ha vist cremar un paper posat després d'una lupa?; perquè de la mateixa manera que una lupa, actuen la major part d'aparells que concentren llum mitjançant lents: prismàtics, càmeres fotogràfiques, ulleres, telescopis, etcètera.
El que s'ha dit es referix tant al Sol sense eclipsar com al Sol eclipsat parcialment o un eclipsi anular: : la quantitat de radiació que arriba del 1% de la superfície del Sol és suficient per a danyar la vista. Això pot veure's amb un senzill càlcul. El 1% de la superfície del Sol emet 5 magnituds menys que el Sol sencer, la qual cosa equival a una lluminositat de 4.000 llunes plenes concentrada en una regió de 3' de grandària, la imatge de la qual en l'ull ocupa uns pocs receptors de llum, els quals seran danyats permanentment, encara que no així els receptors veïns.
Ulleres d'eclipsi i altres filtres
Les denominades "ulleres d'eclipsi" (adquirides en botigues especialitzades i planetaris) estan dissenyades per a observar el Sol amb seguretat durant curts períodes de temps, ben inferiors al minut. Han d'usar-se només si es troben en bones condicions, sense raspadures, perforacions, esgarrapades, trencaments ni malícies. Convé provar-les abans mirant una bombeta d'incandescència.
Si necessites adquirir unes ulleres per a l'observació de l'eclipsi, en els punts de venda del CNIG i la seua Botiga Virtual estan a la venda unes ulleres que et permetran observar, sense risc, eclipsis i taques solars.
S'ha parlat molt de l'ús de filtres per a l'observació del Sol. Hi ha filtres professionals per a això, que poden ser usats amb seguretat. El seu inconvenient és que poden ser cars, però hi ha raons molt importants per a això. En primer lloc, reduïxen la quantitat de llum en la quantitat adequada per a ser utilitzables per l'ull humà. En segon lloc, reduïxen la llum de totes les longituds d'ona (de l'infraroig a l'ultraviolat), tenint especial cura a filtrar adequadament les radiacions més nocives per a l'ull humà. Han de reduir com a mínim en un factor 30.000 (trenta mil!) la radiació visible del Sol, la qual cosa reduïx la seua brillantor a la d'un quart creixent lunar. L'infraroig pròxim (fins a 1,4 micròmetres) es reduïx diversos centenars de vegades.
Els filtres "casolans" són totalment desaconsellables. S'han usat des de pel·lícules vetlades a vells disquets tipus floppy, passant per radiografies, ulleres de sol, CDs, cristalls fumats, ulleres de soldador, filtres barats per a prismàtics i telescopis... De tots ells l'únic raonable són els vidres o filtres de soldador d'alt grau (de 12 a 14), encara que les seues qualitats òptiques poden deixar molt a desitjar. Els altres o bé no filtren la radiació en el factor requerit o bé no filtren adequadament tot el rang de longituds d'ona al qual respon l'ull humà. Com a cas anecdòtic del perill que comporten aquests sistemes casolans està el de les pel·lícules vetlades al sol (i després revelades) de fotografia en blanc i negre: antigament contenien suficient quantitat de plata com per a donar lloc a un filtre «raonable» (doblegant diverses vegades la pel·lícula sobre si mateixa), però en l'actualitat algunes utilitzen tints en lloc de plata, amb el que han perdut tot el seu poder protector com a filtre solar; caldria començar assegurant-se que la pel·lícula conté plata. Els altres tipus de pel·lícula (color, diapositiva) no són adequats en absolut.
En qualsevol cas, observar el Sol, encara que siga amb un filtre bo és una cosa que resulta una miqueta perillós, perquè pot produir-se una distracció i acabar mirant sense tal filtre. No és desficaciat pensar en el cas d'un xiquet que observa el Sol amb un filtre i, de manera totalment ingènua, se li ocorre donar una ullada al Sol apartant el filtre... No hi ha res tan segur com projectar la imatge del Sol, llevat que un sàpia molt bé el que està fent i compte amb els filtres professionals adequats.
Com saber si unes ulleres d'eclipsi són segures?
Consulta les recomanacions de la Comissió Nacional de l'Eclipsi per a saber si les teues ulleres complixen amb la normativa corresponent i, per tant, no suposen cap risc per als teus ulls.
Observació mitjançant projecció de la imatge del Sol
Per a evitar qualsevol accident no tenim més remei que insistir; el propi Sol o un eclipsi de Sol mai ha de ser observat mirant directament al Sol, sinó que ha de ser observat projectant la imatge del Sol sobre un paper, pantalla, paret o sostre. En actuar per dispersió, aquesta superfície reemet una fracció molt xicoteta de la llum rebuda, que és només la que ha passat pel forat. Fins i tot mirar el Sol a través de filtres molt enfosquits comporta riscos i no s'aconsella.
El mètode més simple, encara que menys agraït, consistix a utilitzar dos cartolines opaques, a una de les quals es practicarà un xicotet forat. Col·locant-se d'esquena al Sol, se subjecta la cartolina foradada de tal manera que els rajos del Sol incidisquen més o menys perpendicularment sobre ella i que la llum que passa pel forat es projecte en l'altra, situada a mode de pantalla a diversos pams de la primera i paral·lela a aquesta. Segons siga la grandària del forat la imatge es veurà més o menys nítida i més o menys lluminosa. La separació entre les dos cartolines també depén de la grandària del forat. Convé provar amb forats de distinta grandària fins a trobar un que ens satisfaça.
Una variant de l'anterior s'aconseguix projectant sobre una paret la imatge del Sol amb un espill de mà enterament cobert amb un paper al qual s'ha retallat un forat de mig centímetre de diàmetre. No és necessari que aquest forat tinga una forma particular: de fet, és interessant fer varis, per exemple, un redó, un altre quadrat i un altre triangular, i es veurà com la imatge que projecta cada un d'ells en la superfície triada té la mateixa forma: un disc si és el Sol sense eclipsar, un disc parcialment enfosquit si és el Sol parcialment eclipsat. La seua grandària sí que és important; com més gran, més lluminosa però més borrosa serà la imatge projectada. Per això convé fer proves amb forats de diversa grandària fins a trobar l'òptim. Tal grandària també depén de la distància a la qual es trobe la superfície de projecció (paret, sostre o pantalla). Si s'està observant un eclipsi, a mesura que s'eclipsa el Sol pot convindre usar forats més grans. Aquest procediment res perillós té l'avantatge addicional de permetre que un grup de persones observe el fenomen al mateix temps, la qual cosa permet fer comentaris i entreté durant el llarg temps que tarda el Sol a eclipsar-se..
Si la projecció es realitza mitjançant uns prismàtics o un xicotet telescopi es tindrà una imatge molt més lluminosa, però cal tindre en compte els perills afegits. Un d'ells és que el calfament excessiu de l'aparell (especialment el seu ocular) pot danyar-lo, per la qual cosa convé deixar-lo refredar una estona cada pocs minuts d'observació. Un altre d'ells és que a algú (¿algun xiquet?) se li pot ocórrer mirar per l'aparell, la qual cosa li implicaria probablement la ceguesa en tal ull. Per això convé col·locar la pantalla de projecció en el sòl, inclinada perpendicularment al feix de llum. El telescopi o prismàtics han d'orientar-se de manera que la imatge es projecte en la pantalla i cal manipular l'enfocament de l'aparell fins que aparega una imatge nítida en la pantalla. La lluminositat aparent de la imatge augmentarà si s'impedix que la llum del Sol done directament en la pantalla de projecció, la qual cosa es pot aconseguir amb alguna mena de muntatge, com inserir els prismàtics en una cartolina..
